Si haguéssim de trobar un símil enológico entre un còmic i la “invasió” de les “malvades” varietats foranes que en els últims 30 anys han entrat amb tanta força en l’estat espanyol, aquesta comparació es podria fer entre Astérix i els vins de Galícia. I és que aquesta àrea del nord-oest peninsular ha estat de les poques que ha resistit l’embat de la Cabernet, la Chardonnay o la Merlot, fins al punt que, si hi ha presència d’alguna d’aquestes varietats, aquesta és residual.
Els viticultores i elaboradors de Galícia han sabut mantenir les seves varietats ancestrals, utilitzades durant generacions per elaborar els vins tradicionals, els vins dels avis. Aquest “no deixar-se influenciar”, molt probablement haurà fet que, durant els anys del boom de les varietats foranes, no s’hagi parlat dels vins d’aquesta zona, però passada aquesta febre, s’han trobat que aquesta aposta els ha servit per veure el futur amb molt bones perspectives. I és que, com ja hem comentat en repetides ocasions, el futur és per a les varietats autòctones de cada zona vinícola. Aquelles característiques que els aporten autenticitat i personalitat, que ens parlen d’un paisatge, d’una gent i d’una manera de fer.
Més enllà dels vins de Albariño de Ries Baixas (recordem que la fama ha vingut aquests últims 20 anys), a Galícia trobem altres zones vinícoles de gran interès, cadascuna amb la seva singularitat i varietats que les identifiquen. Una d’aquestes zones és el Ribeiro, una comarca a l’oest de la província d’Orense de gran tradició vinícola, elaboradora de vins molt populars durant dècades. Reconeguda com a Denominació d’Origen en 1932, va anar de les primeres zones regulades en l’estat. Es coneix la presència de vinyers a la comarca ja durant l’època romana, però va anar durant l’Edat Mitjana i gràcies a l’arribada a la zona de monjos de l’ordre del Císter , que es va donar un gran impuls a l’explotació vinícola. Concretament es van assentar en el Monestir de Sant Clodio, que dóna nom al vi del que avui parlarem.
Sanclodio és un vi blanc elaborat pel director i productor de cinema José Luis Entenimentada (La llengua de la papallones, Els girasols cecs, etc.), nascut a Albacete però un enamorat de Galícia des de fa anys. És també un enamorat de la bona taula i en conseqüència del bon vi, fet que fa 10 anys ho va portar a comprar un caserón del s. XV, restaurar-ho i començar a elaborar el seu propi vi. A diferència d’altres artistes famosos que s’han embarcat en aventures vinícoles que als pocs anys han hagut d’abandonar, Sanclodio és un projecte ben pensat fruit del treball rigorós i sobre el terreny del propietari . Est és l’únic vi que elaboren però és una petita joia que em va emocionar quan ho vaig provar per primera vegada i del que feia temps tenia ganes de dedicar-li unes línies. Elaborat sobretot amb la varietat regna del Ribeiro, Treixadura, i les restants Godello, Torrontés i Loureiro, és un blanc jove fermentat en inox i d’alta expressió aromàtica.
És un vi que sorprèn per la seva delicadesa en el nas amb un gran ventall d’aromes com a llimona, flors blanques (gessamí, camamilla), albercoc i herbaci (fonoll). Totes molt bé integrades i en la seva justa mesura. És d’aquests vins que no pararies de fer olor. Malgrat el seu delicadez en nas, la boca té molta personalitat, que després d’una bona frescor i acidesa, amaga un vi carnoso, untuoso i estructurat, tot en equilibri. Sorprèn el final llarg i amable. Un gran vi per 10€ Gaudiu dels vins gallecs més enllà dels Albariños. Entrareu en un món per explorar gratament. Fins al proper post!
