24 Mar 2015
maridaje con degustación de quesos y vinos variados

En un racó del celler: Félix Azpilicueta blanco

Després d’algunes edicions participant en el concurs del Nas d’Or que cada any se celebra, ha arribat el moment d’escriure i recomanar un dels vins elaborats pel principal celler patrocinador del certamen: Azpilicueta . Molts pensaran que els participants ens veiem obligats a parlar, recomanar o posar en les cartes dels restaurants els seus vins, per un suposat compromís de participar en el concurs en repetides ocasions. En el meu cas, gens més lluny de tot això. Per situar mínimament aquest celler, Cellers Azpilicueta forma part de la multinacional francesa Pernod Ricard, productora de múltiples licors, destil·lats, vins, champagnes, etc. per tot el món. Aquí en l’estat espanyol controla el grup Domecq Cellers, propietària de cellers com Alcorta, Camp Vell, Segle, Ysios i Azpilicueta (aquests a Rioja), Aura (Rueda), Tarsus (Ribera del Duero) i Les Campanes (Navarra). És a dir que, només aquí en l’estat, ja estem parlant de milions i milions d’ampolles per al gran consum, canal horeca, exportació i amb alguna petita excepció de produccions més petites i cuidades. Alguns se sorprendran que estigui recomanant un vi d’un grup de cellers dedicats bàsicament a produir quantitat i vins de cort comercial. Però com en moltes coses en la vida, cal saber separar el gra de la palla i sempre es poden trobar petites joies dins d’aquest món dels cellers dedicats a proveir al gran consum. I aquest que recomanem avui, és un d’ells. El cas és que un dels vins que servien en diferents moments del Nas d’Or, ens va sorprendre gratament, especialment a mi, que no podia para de gaudir-ho en nas i boca. Aquest vi és el Félix Azpilicueta blanc 2011 i és d’una complexitat i elegància que no m’esperava. I és que és un celler que, com tots els cellers de Rioja, es dedica bàsicament a elaborar vins negres. En aquest cas, de tipus més aviat clàssic i comercial (notes de fusta i criança bastant marcades), i molt acostumada a marcar en l’etiqueta els termes “Criança”, “Reserva” i “Gran Reserva” enfocat a agradar al gran públic. L’any passat vaig tenir l’oportunitat de visitar el celler i, igual que altres cellers d’aquestes característiques, sorprèn per la seva immensitat allí on es miri: desenes de tancs de fermentació de milers de litres, tota la sala d’embotellat i etiquetatge robotitzada, una sala de criança amb l’esgarrifosa xifra de 70.000 barriques!! (o almenys això diuen), etc. Dins d’aquesta selva de dipòsits, mànegues, premses… em preguntava on tindrien les barriques on elaboraven aquesta petita producció de Félix Azpilicueta blanc (limitada a 10.000 ampolles). Allí, en una cantonada de la gegantesca sala de criança, tenien apartades de la resta unes 20 barriques d’aquest extraordinari blanc de La Rioja, descansant en aquell racó com si fos el fill acaronat que volen que es críe per separat. No enganyarem a ningú si diem que no és un vi d’una sola finca, d’aquella parcel·la de vinya amb un microclima determinat i una terra excepcional entre la resta, que li aporta una singularitat concreta que ho fa únic. No és així. Però si que és un vi molt bé fet. És un mescla de 24 vinyes de varietat Viura (com es diu la Macabeo a Rioja) repartides per diferents municipis de Rioja. El most fermenta en barriques de roure americà per després acabar fent el coupage final. El resultat és un vi molt elegant i equilibrat, on en nas destaca per la seva franquesa i complexitat: notes de fruita blanca madura (poma al forn), cítrics (llimona), clares aromes de flor blanca, records làctics (mantega) i brioixeria, sobre un fons de notes minerals i yodadas (pedra calenta). En boca és espectacular, té una entrada suau i voluptuosa, amb un pas sedoso, elegant, on es fonen tots els matisos. Té cert pes en boca, de sensació cremosa però queda equilibrat per una bona acidesa que li dóna profunditat i persistència. Final llarg, amb clars records salins molt agradables.

Tota aquesta complexitat, amb la bona estructura que té, apunta al fet que amb el temps encara anirà a millor. Un gran blanc de Rioja a un bon preu: 13,50€ Per acabar, només comentar que als tastos que Taca de vaig veure realitza, aquest vi és un dels habituals, ja que trenca el tòpic que a Rioja només es fan vins negres. Normalment el maridar amb el Bauma Garrotxa, un formatge del Berguedà, elaborat amb llet pasteuritzada de cabra i que casa a la perfecció amb el vi.

Leave a Comment