La Sumoll és una varietat negra autòctona catalana que fins fa pocs anys a tot Catalunya no hi havia més que unes quantes hectàrees (entre 40ha i 50ha.) i a la DO Penedès no estava ni autoritzada en el seu reglament. De fet, havia de sortir al mercat amb el nom (o mal nom), de vi de taula. Paradoxalment, abans de la fil·loxera, la Sumoll era una de les varietats més esteses per tota Catalunya, des de les terres de l’Ebre fins a l’Empordà, passant per la Segarra i el Bages.
Juntament amb la devastació causada per la fil·loxera, altres factors com l’elaboració de cava, la moda dels vins amb varietats foranes, la dificultat en l’elaboració i uns vins resultants “poc refinats”, van fer que s’arrenquessin gran quantitat de ceps de Sumoll fins al punt de deixar-la en perill d’extinció. Així, durant molts anys va caure completament en l’oblit, essent una varietat menyspreada per alguns elaboradors i completament desconeguda pels consumidors. Al seu lloc es van plantar bastes extensions de Xarel·lo, Macabeu, Merlot o Chardonnay. Aquestes, unes varietats més fàcils d’elaborar i amb millor sortida al mercat.
Però tot això ha canviat els últims anys i després de la posada en valor de varietats autòctones com la Trepat, la Xarel·lo o la Garnatxa Blanca, ara ha arribat el torn de la Sumoll. I és que encara que sembli mentida que ho estiguem reivindicant, els vins amb varietats locals han arribat per quedar-se.
És una varietat perfectament adaptada al territori, tan als tipus de sòls com al clima mediterrani. Resisteix bé la sequera i les temperatures elevades. De fet, ho agraeix ja que és una varietat que necessita madurar bé per a donar tanins més rodons i acidesa més equilibrada.
Té una pell fina cosa que fa que els vins siguin de capa mitja-baixa.
El nas és molt seductor! Combina perfectament aromes florals (violeta), fruita vermella (cirera, grosella), sotabosc mediterrani (espígol, farigola) i tocs balsàmics (eucaliptus).
En boca té una molt bona acidesa (una mica verda), molt fresc i de cos mig. És poc alcohòlic i els tanins molt vius.
Val a dir que són vins una mica rústics, salvatges, molt diferents als que es fan a Catalunya. Internacionalment es podria comparar amb una Nebbiolo o una Gamay.
Si bé és veritat que no és un vi apte per a tots els públics, si que és un vi que el primer cop que es tasta, sorprèn, i com més es va provant, més va enganxant per la seva elegància subtil i amagada.
Conscients d’aquestes virtuts i sabent que una varietat com la Sumoll ajuda a diferenciar-se de la resta de DO (i explica molt bé el paisatge que la veu néixer), cada cop més elaboradors hi estan apostant. No és fàcil ja que, com ja he dit, és una varietat difícil de treballar al camp, amb maduracions irregulars i fermentacions complicades. Però cada cop s’està fent millor i els resultats són molt satisfactoris.
Així, sobretot la trobem al Penedès, cap a la zona de Rodonyà (Alt Camp) i al Bages.
Un dels símptomes que la Sumoll és cada vegada una realitat més present, és el tast temàtic que es fa dintre la fira de vins Microvi que va tenir lloc divendres 28 abril a Sant Sebastià dels Gorgs (al final es va haver de fer a les caves Parxet per causes meteorològiques).
