Quin abril!!! Per fi ha acabat (en el bon sentit). Un mes on s’han concentrat desenes de tastos, showrooms, presentacions i fires. Passats els mesos d’hivern, semblava que els cellers estaven ansiosos que arribés el bon temps per sortir en estampida a presentar els seus vins i estar presents en els diferents showrooms i fires que s’han organitzat.
Així que Abril, tastos mil vol ser un post on parlar molt breument en els que hem assistit i destacar els vins que ens han sorprès:
Barcelona Trepateja (11 d’abril)
Els vins negres i rosats de la varietat Trepat, autòctona de la DO Conca de Barberà, cada vegada estan arribant a nivells més alts de qualitat i complexitat. Aquesta presentació, que es va fer als jardins del Palau Robert, en volia ser una demostració.
– Carles Andreu Trepat 2013: van ser els primers a apostar per l’elaboració d’un vi negre amb aquesta varietat. Aquesta anyada 2013 és la imatge de la feina ben feta. Finor, elegància, equilibri i de llarga vida per davant.
– El Petit Carlania 2015: una de les expressions més franques d’un Trepat sense pas per bóta: pur, fresc, afruitat i especiat. Tot ben posat i en la seva justa mesura per provocar plaer. Microvins: tast de Sumolls (14 d’abril)
Dins de la fira Microvins que es realitza a Avinyonet del Penedès, un dels showrooms que es va organitzar en aquesta segona edició, era el de vins elaborats amb la “desconeguda” varietat negra Sumoll. Un tast que va tenir lloc dins el preciós claustre de Sant Sebastià dels Gorgs.
– Gaintus vertical 2009: el celler Heretat Montrubí amb el seu gran enòleg Josep Queralt va ser el primera el 2001 a apostar per aquesta varietat. Els van tractar de bojos i durant molts anys, en no estar reconeguda per la DO Penedès, sortia com a vi de taula. Avui en dia és llegenda viva i una de les referències de la màxima expressió de la Sumoll. Salvatge, aclaparador, rusticitat suavitzada, ple de matisos balsàmics i amb un llarg camí per recórrer.
– Vinyes de l’Albà 2014: un dels cellers que he anat seguint aquests últims anys i que m’agrada veure com ha anat evolucionant de la mà del seu creador Carles Figueres. Petitíssima producció a Aiguamúrcia (Alt Camp, Tarragona), Carles és un convençut de la Sumoll. Elabora un de jove i un altre amb pas per bóta. El jove millora any a any i és una autèntica delícia de joventut, caràcter, frescor, tanins amables i acidesa cruixent. Un celler a seguir. Microvins: tast de vins del Garraf (15 d’abril)
Un altre showroom dins de la fira Microvins, va ser el tast de vins del Massís del Garraf, una de les subzones de la DO Penedès. És la més marítima de totes i ve també influenciada pel caràcter de les roques calcàries del massís, factors que imprimeixen una tipicitat en els seus vins. La fira va tenir lloc a la sala d’esdeveniments de Can Ràfols dels Caus.
– Foresta Marselan 2013: personalment, per a mi aquest va ser el vi de la nit. Un celler de garatge que dirigeixen Joan i Lluís amb precisió mil·limètrica, com els seus vins, i el reflex és aquest negre de Marselan que és un autèntic vici. És una varietat que no està reconeguda per la DO Penedès (que no vol dir que sigui de mala qualitat, quedi clar) i que a ells els surt d’infart. És pura seda embotellada, els tanins són molt amables, el cos mig queda equilibrat per una suau acidesa i tot el conjunt fa que quedi un vi envellutat. Una grata sorpresa! Rioja ‘n’ Roll (24 d abril)
Rioja ‘n’ Roll és una associació de 7 petits vignerons de La Rioja que han decidit unir forces per cridar: Una altra Rioja és possible! Fora dels grans cellers, estàndards de producció i estils comercials, aquests bodeguers volen presentar una manera de fer més natural i de vins on el protagonista sigui la varietat i el terrer. El diumenge previ a l’Alimentaria, es van plantar al centre de Barcelona i entre les parets de l’antiga Fàbrica Moritz, van presentar els seus vins.
– Mirando al sur 2012: una raresa tocada per un àngel. Un blanc diferent i únic entre els altres. Per què? Perquè és una Viura d’excel·lent qualitat que Oliviere Riviere ha tingut la gosadia de fermentar-i envellir en bótes que prèviament havien contingut vi de Jerez (d’aquí ve el nom del vi). I evidentment es nota al tastar-lo. I tant que es nota! Nas de flors blanques seques, poma madura però evidentment sorprèn per aquesta nota de fruit sec torrat, que li aporta una complexitat meravellosa. Alimentària (del 25 al 28 d’abril)
Dins de tots els vins rars tastats a Alimentaria, de varietats poc conegudes i DO remotes, tenia ganes de passar a veure un dels cellers que més admiro de Galícia i aprofitar que eren a la ciutat per recatar seus vins (o vinassos): Ronsel do Sil a la DO Ribeira Sacra. Al capdavant del celler, l’elegant Maria José Yravedra, un amor de persona i professional com poques, factors que s’imprimeixen en la finor i elegància dels seus vins. Del primer fins a l’últim són uns vins que treuen el son, però destacaria:
– Alpendre 2013: espectacular negre de Merenzao 100%. Ple de complexitat i delicadesa, tant en nas com en boca. Caràcter atlàntic amb estructura del Sil. Fresc, vellutat, de pas lleuger i sabor intens. Espècies, frutillo vermell i notes làctiques. Cal provar-ho. Les dones del vi (27 d’abril)
Anne Cannan (celler Clos Figueras), fa anys que organitza Tast amb dones (tast de vins elaborats per dones) el dissabte al matí de la Fira del vi de Falset. Aquest any i coincidint amb la fira Alimentària, ha volgut portar l’experiència al centre de Barcelona amb el nom de Les dones del vi i ampliar la selecció amb altres elaboradores d’Espanya. Volia destacar 3 vins que ja conec però que m’han sorprès per ser unes anyades que han donat una qualitat i diferència excel·lent:
– Coma d’en Pou 2013: un clàssic que per la seva maduresa i extracció mai m’havia cridat l’atenció (a diferència de El Templari), però que en una anyada freda com va ser la 2013, s’em va despertar l’alarma de seguida. Una finor i elegància que mai havien aconseguit i que espero que sigui l’inici d’una línia a seguir. Vi elaborat per la estimadíssima Mari Carmen Ferrer del celler Bàrbara Forés a la DO Terra Alta, amb base de Garnatxa i un 40% de Syrah.
– Clos Monlleó 2000: el celler Sangenís i Vaqué és d’aquestes bodegues que es deixen veure poc. S’ha de buscar bé però la sorpresa de provar els seus vins sempre és grata. Sobretot les seves anyades més antigues. Per aquest showroom van tenir el detall de portar del fons de l’armari aquesta autèntica joia del Priorat i em considero afortunat d’haver-lo pogut gaudir. Què té aquest vi que el fa tan especial? Ja no només provenir de les seves millors vinyes de Garnatxa i Carinyena, sinó la finor que li aporten aquests 15 anys, i arribar amb una vida i frescor envejable per la seva edat. Gallina de piel!
– Salanques 2013: després d’unes anyades mica difícils (calor i poques pluges), aquest 2013 torna a ser el Salanques que m’havia robat el cor i que torna a estar en tot el seu esplendor: fragància, terra, balsàmics, floral … i en boca ? Un espectacle! Finor, perfecció, ordre, equilibri i molt Priorat. Bravo Mas Doix!
