Quins tipus de bótes de vi existeixen, i per a què serveixen cadascuna? Aquesta és una de les preguntes que resoldrem durant aquest article.
El món del vi és fascinant i complex, i un dels aspectes més interessants és l’ús de bótes en el procés d’envelliment. Les bótes no només són recipients d’emmagatzematge; juguen un paper crucial en la definició del caràcter i sabor del vi. Prepara’t per descobrir-ho!
Història i evolució de les bótes
Encara que és difícil precisar quan es van fer servir per primera vegada per al vi, se sap que els celtes, experts en treballs de fusta, ja utilitzaven barrils per emmagatzemar diferents líquids. Els romans, en trobar-se amb aquestes pràctiques a les seves conquestes, van adoptar i perfeccionar l’ús de bótes per al transport de vi.
Amb el declivi de l’Imperi Romà, la fabricació de bótes va passar a les mans dels monjos europeus, particularment en regions com Borgonya i Bordeus a França. Aquests monjos no només van perfeccionar la fabricació de bótes, sinó que també van començar a notar com el vi canviava i millorava amb el temps en aquests recipients.
Abans del desenvolupament d’ampolles estables i l’avenç en química, que va permetre entendre millor els processos de fermentació i envelliment, les bótes eren essencials per emmagatzemar i transportar el vi. Amb aquests avenços, la bóta va passar a ser un element dedicat a la criança i millora del vi, més que un simple contenidor.
Quins tipus de bótes hi ha?
Barriques de roure
Més del 90% de les bótes utilitzades per al vi estan fetes de roure, a causa de les seves qualitats úniques que milloren significativament el sabor del vi. Dins aquesta categoria, les més comunes són:
Barriques de roure francès
Aquestes bótes provenen de diversos boscos a França, cadascun conegut per les seves característiques úniques. Per exemple, els boscos d’Allier són famosos pel seu gra fi, mentre que Limousin és conegut per un gra més gruixut.
El roure francès té un gra més fi i una densitat més gran en comparació amb altres roures. Això permet una oxigenació més controlada durant el procés d’envelliment, cosa que alhora afecta subtilment les característiques del vi.
Aporta complexitat, elegància i notes refinades. Els vins envellits en roure francès sovint tenen perfils de sabor que inclouen espècies, vainilla i un toc de roure subtil. La textura que imparteix tendeix a ser més suau i sedosa.
Barriques de roure americà
Aquest tipus de roure prové principalment dels Estats Units, amb una notable producció en estats com Missouri i Kentucky.
Posseeix un gra més ample i és menys dens que el roure francès. Aquesta estructura permet un alliberament més gran de certs compostos químics com els lactons, responsables d’aromes distintives.
Els vins envellits en roure americà solen tenir sabors més audaços i notoris de vainilla, coco i, de vegades, un toc de caramel. Aquestes bótes poden influir de manera més agressiva al perfil del vi, sovint afegint una textura més robusta.
Barriques d’altres roures
Encara que menys comuns, existeixen bótes fetes de roure de Romania, Rússia i Hongria. Aquests roures solen tenir propietats intermèdies entre el roure francès i americà, amb variacions en densitat i porositat. Proporcionen una gamma de sabors i textures úniques, sovint menys dominants que el roure americà però amb més caràcter que el francès.
Barriques d’altres fustes
Encara que rares, hi ha bótes fetes de fustes com acàcia, castanyer i cirerer. Aquestes fustes ofereixen perfils de sabor diferents, però el seu ús és molt menys freqüent en comparació del roure.
L’acàcia, per exemple, és excel·lent per a vins blancs, aportant notes florals i frescor. El castanyer, amb menys tanins que el roure, és una opció tradicional a algunes regions d’Itàlia i França. El cirerer, encara que rar, pot impartir delicades notes dolces.
Barriques especials: foudres
Barriques especials: foudresa. Els “foudres” són un element distintiu en la vinificació, especialment en certes regions i estils de vi. Aquestes grans bótes juguen un paper únic en la criança del vi, diferenciant-se notablement de les bótes estàndard en diversos aspectes.
Com hem dit, és un tipus de bóta de vi considerablement més gran que les bótes tradicionals. Mentre que una bóta estàndard pot tenir una capacitat d’uns 225 litres, els foudres poden albergar des d’uns pocs centenars fins a diversos milers de litres.
Igual que les bótes més petites, els foudres solen estar fets de fusta, amb el roure sent la més comuna. No obstant això, la seva gran mida requereix una construcció i un assemblatge més curosos.
La transició cap a recipients grans de fusta, com els foudres, es va desenvolupar a Europa. El seu ús es va fer particularment prominent a regions com Alsàcia, Borgonya i el Roine a França, així com en parts d’Alemanya.
A diferència de les bótes més petites, els foudres tenen una relació superfície-volum menor, cosa que significa que hi ha menys contacte del vi amb la fusta. Això resulta en una criança més subtil, amb una menor influència dels sabors i tanins de la fusta.
Influència del nivell de torrat
El nivell de torrat de la bóta afecta significativament el resultat final del vi. El torrat de les bótes es fa escalfant l’interior de la bóta amb foc. Aquest procés caramel·litza els sucres a la fusta i afecta l’alliberament de compostos aromàtics. Un torrat més intens pot aportar sabors més robustos i notes fumades, mentre que un torrat més lleuger preserva millor els sabors naturals del raïm.
Grandària de la bóta
La mida de la bóta també juga un paper crucial. Barriques més grans tenen una menor influència de la fusta, cosa que resulta en vins menys enfustats i més fidels al sabor original del raïm. D’altra banda, bótes més petites intensifiquen la influència de la fusta.
Antiguitat de la bóta
Les bótes noves tendeixen a impartir més sabor i aroma al vi, sent més “invasives”. Amb lús repetit, la seva influència disminueix. Trobar l’equilibri adequat en l’ús de bótes noves i velles és clau i depèn del gust particular de cada elaborador. Generalment, les bótes noves es reserven per als millors vins del celler.
Com veus, l’elecció de la bóta és una decisió crítica en la producció de vi, afectant des del sabor i l’aroma fins a la textura i el color del producte final. Cada tipus de bóta aporta les seves pròpies qualitats úniques, permetent als vinicultors experimentar i perfeccionar els vins.
