Tacadevi » TRENCANT TÒPICS

TRENCANT TÒPICS

Després d’un llarg cap de setmana en el *Empordà, molts pensareu que m’he afectat la *tramontana després d’aquest *post, i és que fa dies que tenia ganes d’escriure sobre trencar un dels tòpics més estesos, però (personalment) un dels més erronis. Un tòpic al que m’enfronto en cadascuna dels meus tastos i amb el qual em sento més còmode argumentant-ho i més si ho puc demostrar de forma empírica. Avui per primera vegada vaig a parlar de maridatges, un dels més senzills, més nostre i per extensió, un dels més estesos: el pernil amb vi negre? Una de les preguntes o comentaris a les quals m’han sotmès més vegades quan dono una sessió de tast és: “amb aquest vi negre, un bon pernil no?” o “ja m’estic imaginant un bon pernil amb aquest negre” o “quin ric estaria aquest bon negre amb una mica de pernil” i així podríem estar una bona estona amb les diferents variants. En diverses ocasions on el tast de vins la *maridaba amb una mica de pernil i embotits, he tingut l’ocasió de plantejar jo el debat i demanar que facin la prova de catar el vi negre abans i havent dinat el pernil. El resultat ha estat sempre impactant i que pocs s’esperaven… i és que no fa mancada ser un *Master *of *Wine per sentir com se’t queden les genives i paladar barrejant tots dos productes. El cas és que la sal del pernil i la sensació salada que deixa en la boca, i el *tanino del vi negre són incompatibles! En ajuntar-se sal i *tanino produeix una sensació de sequedat i *astringencia d’allò més desagradable (sobretot amb negres amb molt cos i estructura), donant a pensar que el vi és “fort i potent”. Pot ser que així sigui, però en haver menjat pernil, aquesta sensació es potencia i ens pot donar una idea equivocada del vi. En aquest cas buscarem un maridatge per afinitat, un altre amb bombolles i un altre per crear polèmica:

a) Fi i Camamilla: el millor maridatge per afinitat (i regional) que existeix. Salat amb salat, una bona acidesa per netejar el greix que ens deixa en boca i sec perquè no emmascari el sabor del pernil. Només pensar-ho ja començo a salivar. Provar-ho amb una senzilla Camamilla com La Gitana o un Fi com el clàssic Oncle Pepe. Si volem una mica més sofisticat i complex com La bota de nº32 Camamilla o un Fi *Lustau de la gamma “*Almacenista”.
b) Cava: durant la fira de mòbils de Barcelona d’aquest any vaig tenir l’ocasió de realitzar un maridatge d’alt *copete amb una empresa que assistia a la fira i volia quedar bé amb uns clients. El pressupost era alt i no van escatimar a menjar i beure el bo i millor. Com el públic era estranger i el pernil els encanta, vaig decidir *maridarlo amb un dels caves més prestigiosos del Penedès: *Turó d’en Mota 2002. La fresca acidesa, la complexitat d’una llarga criança i l’elegància de les fines bombolles van casar a la perfecció amb un pernil de gla de primera. Provar-ho amb un *Gramona III Lustres, un Agustí Torelló Gran Reserva o un *Raventós i *Blanc reserva de la Finca. c) Blanco amb criança: una altra alternativa molt amena seria un blanc amb cos, *cremosidad i un toc salí, com podria ser un blanc amb una mica de criança amb les varietats *Macabeu, *Garnatxa Blanca o *Xarel·el. Provar-ho amb *Saó *blanc (*Macebeu de *Costers del *Segre), Marrons *Xarel·el (Penedès) o *Trossos Sants (*Garnatxa Blanca i Gris del *Montsant). Amb aquestes alternatives us animo a descobrir la cara oculta del maridatge del pernil on en equilibri i el respecte entre tots dos plaers, s’uneixen per trencar el binomi vi negre-pernil. Bon profit i fins a la setmana vinent. Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Serveis destacats

Comparteix el post

Últims articles

Contacta’ns

Ens posem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o suggeriment que tingueu, així com reservar el vostre tast o demanar informació.