04 May 2017
Microvi tast de Sumoll

Sumoll, El Dorado de les varietats autòctones

La Sumoll és una varietat negra autòctona catalana que fins fa pocs anys a tot Catalunya no hi havia més que unes quantes hectàrees (entre 40ha i 50ha.) i a la DO Penedès no estava ni autoritzada en el seu reglament. De fet, havia de sortir al mercat amb el nom (o mal nom), de vi de taula. Paradoxalment, abans de la fil·loxera, la Sumoll era una de les varietats més esteses per tota Catalunya, des de les terres de l’Ebre fins a l’Empordà, passant per la Segarra i el Bages.

Juntament amb la devastació causada per la fil·loxera, altres factors com l’elaboració de cava, la moda dels vins amb varietats foranes, la dificultat en l’elaboració i uns vins resultants “poc refinats”, van fer que s’arrenquessin gran quantitat de ceps de Sumoll fins al punt de deixar-la en perill d’extinció. Així, durant molts anys va caure completament en l’oblit, essent una varietat menyspreada per alguns elaboradors i completament desconeguda pels consumidors. Al seu lloc es van plantar bastes extensions de Xarel·lo, Macabeu, Merlot o Chardonnay. Aquestes, unes varietats més fàcils d’elaborar i amb millor sortida al mercat.

Però tot això ha canviat els últims anys i després de la posada en valor de varietats autòctones com la Trepat, la Xarel·lo o la Garnatxa Blanca, ara ha arribat el torn de la Sumoll. I és que encara que sembli mentida que ho estiguem reivindicant, els vins amb varietats locals han arribat per quedar-se.

És una varietat perfectament adaptada al territori, tan als tipus de sòls com al clima mediterrani. Resisteix bé la sequera i les temperatures elevades. De fet, ho agraeix ja que és una varietat que necessita madurar bé per a donar tanins més rodons i acidesa més equilibrada.

Té una pell fina cosa que fa que els vins siguin de capa mitja-baixa.
El nas és molt seductor! Combina perfectament aromes florals (violeta), fruita vermella (cirera, grosella), sotabosc mediterrani (espígol, farigola) i tocs balsàmics (eucaliptus).
En boca té una molt bona acidesa (una mica verda), molt fresc i de cos mig. És poc alcohòlic i els tanins molt vius.
Val a dir que són vins una mica rústics, salvatges, molt diferents als que es fan a Catalunya. Internacionalment es podria comparar amb una Nebbiolo o una Gamay.
Si bé és veritat que no és un vi apte per a tots els públics, si que és un vi que el primer cop que es tasta, sorprèn, i com més es va provant, més va enganxant per la seva elegància subtil i amagada.

Conscients d’aquestes virtuts i sabent que una varietat com la Sumoll ajuda a diferenciar-se de la resta de DO (i explica molt bé el paisatge que la veu néixer), cada cop més elaboradors hi estan apostant. No és fàcil ja que, com ja he dit, és una varietat difícil de treballar al camp, amb maduracions irregulars i fermentacions complicades. Però cada cop s’està fent millor i els resultats són molt satisfactoris.

Així, sobretot la trobem al Penedès, cap a la zona de Rodonyà (Alt Camp) i al Bages.

Un dels símptomes que la Sumoll és cada vegada una realitat més present, és el tast temàtic que es fa dintre la fira de vins Microvi que va tenir lloc divendres 28 abril a Sant Sebastià dels Gorgs (al final es va haver de fer a les caves Parxet per causes meteorològiques).

Els Sumoll més destacats:

Jané Ventura Sumoll

Jané Ventura Sumoll: El millor del tast. Personalment és el que vaig trobar més elegant. Molta flor, fragant. Tanins sedosos, acidesa equilibrada i final de fruita algo madura.

 

Vins de Foresta Sumoll

Foresta Sumoll: El més delicat. Sorprèn per la seva part cítrica (aranja) i mineral. En boca es presenta molt fi i rodó.

 

L'Oblit Sumoll

L’Oblit: La jove promesa. La primera anyada d’aquest Sumoll del celler Esteve i Gibert ha començat amb bon peu. Criat en barrica de castanyer, és un dels Sumolls més madurs i rodons de la fira. Especialment golós.

 

Vinyes de l'Albà Sumoll

Vinyes de l’Albà Sumoll: El més Mediterrani. Passejant pel bosc un dia d’estiu calorós. Aromes de sotabosc (farigola, pinassa) i fruita fresca (cirera). Boca suau i molt cruixent.

 

Sicus Sumoll

Sicus Sumoi: L’outsider. Fermentat en àmfora, hi robem notes de flors (violetes), minerals i fruita fresca. En boca és molt viu amb tanins força rodons.

 

Can Ràfols Sumoll

Sumoll de Can Ràfols: El més salvatge. Personalment el més rústic i indomable. En el bon sentit ja que té una sensualitat amagada que el fa ideal per descobrir poc a poc.

 

Para Roques L'Apical

Para Roques: Per sortir a lligar. Darrera aquesta façana de “chicos duros”, el Martí i el Sergi són uns sentimentals. Ho notem en aquest vi on han sabut treure la part més delicada del Sumoll. Fragància de fruita fresca. Perfum d’herbes mediterrànies. Boca delicada i cítrica.

 

Pardas Sumoll rosat

Pardas Sumoll rosat: Saber envellir. Aquest vi és la confirmació que el Sumoll pot envellir bé i no perdre frescor. Del 2014 i es mantenia viu, golós i amb un punt cítric i balsàmic molt interessant.

 

Gaintus Sumoll dolç

Gaintus dolç: El postre. Perfecta combinació entre la fruita confitada, una fantàstica acidesa per equilibrar i una suau tanicitat que el fa molt gastronòmic. Per algo van ser els primers en apostar per la Sumoll.

 

Leave a Comment