Un any més s’acosta el dia de Sant Jordi. Una de les jornades més importants a Catalunya. Un dia molt especial per a molta gent, una jornada amb un punt de màgia. La gent es llença al carrer, busca entre centenars de llibres aquest títol tan desitjat, les roses inunden les places… Passejades, somriures i declaracions d’amor. Però encara queda la nit per rematar la jornada i fer que també sigui especial. Copa i bombolles. Un cava. Rosat. Hi ha alguna cosa millor per acabar un Sant Jordi?
A finals de 2014 en una de les moltes fires de vi que visito durant l’any, en un racó de la sala vaig anar a provar els caves que la meva amiga Àngels Bueno m’havia recomanat. La cava es deia Maria Rigol Ordi i mai havia sentit parlar d’ells. Al capdavant del celler es trobaven Anaïs Manobens amb el seu pare i germà, que amb el temps s’han acabat convertint com de la família de Taca de vi. És una cava familiar i molt petita amb unes 20 mil ampolles produïdes cada any. Com moltes altres caves de Sant Sadurní d’Anoia, van començar produint fa més de 25 anys però sobretot per consum propi, amistats i algun client més que pogués sorgir.
Fa menys de 2 anys la família va decidir donar un impuls a la comercialització per intentar obrir-se camí en un ja molt congestionat mercat com és el del sector del cava. La il·lusió de vendre un producte propi, la joventut i les ganes de l’Anaïs i el seu germà, la qualitat dels caves i una imatge renovada i cridanera, entre altres factors, han fet que relativament en poc temps s’hagin posicionat i es puguin trobar en botigues especialitzades i en cartes de restaurants. S’ho mereixen pel seu dur treball.
Personalment, la meva gran debilitat és el Gran Reserva, un cava de llarga criança (anyada actual 2009), d’estil clàssic i de gran complexitat. Però com que demà és Sant Jordi i el gran oblidat dels caves és el rosat, avui vull recomanar el Maria Rigol Ordi rosat. És un cava Reserva i curiosament Brut Nature (la majoria de caves rosats se’ls afegeix una mica de sucre en el licor d’expedició). L’anyada actual és 2013 que està elaborat amb la meva gran estimada varietat Trepat en un 80% i la resta de Monastrell.
La Trepat fa que el cava sigui sexy i amb la copa a la mà, sembla que portis un ram de flors. Té un fons d’aromes a fruitetes vermelles molt subtil i notes una mica cítriques que li aporten frescor. És molt elegant en nas amb un final de pastisseria i maduixes amb nata que fan un conjunt molt harmoniós.
L’entrada en boca és lleugera, sucosa però una mica secant. El seu mig cos es veu equilibrat amb una refrescant acidesa que el fa cruixent i llarg. I la bombolla? Finíssima i elegant, d’aquestes que no molesta a la gent que no és molt de cava i que ens acaba de convèncer als que apreciem una bombolla ben posada.
Per a mi va ser el gran descobriment de l’any passat i que us animo a provar per aquest Sant Jordi.
